Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

diumenge, 28 de setembre de 2008

Els 'martyrium' a Catalunya

L’església cristiana dels primers temps va promoure el culte als màrtirs. José M. Blázquez afirma que “el culte als màrtirs és un aspecte important de la religió cristiana primitiva. Es tractava de venerat als màrtirs que havien donat la seva vida per confessar la seva fe en Crist. Aviat, el culte als màrtirs es va fer molt popular, potser per satisfer la necessitat de comptar amb uns intercessors immediats davant Déu. El culte tenia per objecte venerar les seves relíquies i se celebrava sobre les seves tombes (1)”. Aquestes tombes es coneixem amb el nom de martyrium que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, és l’”edifici cultual bastit damunt el lloc on s’esdevingué un fet especial, particularment la mort d’algun personatge (2)”, en concret un màrtir.
Dins el culte als morts que va arrelar en el cristianisme cal comptar, especialment, el costum d’enterrar els difunts prop de les tombes dels màrtirs per posar-los sota la seva protecció i per procurar amb la seva intercessió davant Déu. Era el que s’anomena enterrament ad sanctos o in sede sanctorum. Sant Paulí de Nola, per posar un exemple, estant a Barcelona a finals del segle IV, es va desplaçar a Alcalà d’Henares on va morir el seu fill Cels al qual van enterrar prop dels sepulcres dels nens màrtirs Just i Pastor (3). És així com el voltant dels sepulcres martirials es va convertir, en molts casos, en necròpolis cristianes.
Les úniques referències documentals i històricament acceptades de màrtirs catalans estan relacionades amb cinc noms concrets.
El poeta cristià Prudenci (349 - ~ 405), en el seu Llibre de les Corones o Peristephanon (4), dedicava uns versos a ciutats catalanes i als seus màrtirs. De la capital de la província Tarraconense en deia:

“Quant a tu, Tarragona, oferiràs al Crist uns esplèndida diadema guarnida de tres gemmes, tu, procreadora de sants, per a la qual Fructuós teixí, ben trenat, aquets cercle.
Tal és el nom de la gemma encastada en la teva corona; prop d’ella brillen dues altres pedres, i l’esplendor de totes dues fulgura amb un foc igualment radiant”

Aquesta és una referència al bisbe Fructuós i als seus diaques Auguri i Eulogi condemnats a morir cremats el 21 de gener de l’any 259 en el context de les persecucions anticristianes de l'emperador
Valerià I. El mateix Prudenci els va dedicar un himne (5) però el document més important és la passió, text conegut com Passio Fructuosi, primer document de les esglésies cristianes hispàniques, on es relaten els fets que van acabar amb la vida dels tres tarragonins a l’amfiteatre de la ciutat.
Pruenci, però, també va esmentar la ciutat de Girona:

“La petita Girona, rica de sagrades relíquies, presentarà la glòria de Feliu...”

Aquesta referència és dirigida al record del màrtir que, suposadament, tenia origen africà i que va predicar el cristianisme a la ciutat catalana on va viure martiri l’any 303 durant les persecucions de l'emperador
Dioclecià. Prudenci, però, no li va dedicar cap altre menció i la passió que en relata els seus darrers dies va ser escrita molt després dels fets.
Finalment, Prudenci també esmenta l’actual capital catalana:

“Barcelona s’aixecarà, confiada en el seu ínclit Cugat...”

La llegenda associa Cugat amb Feliu i li assigna un mateix origen africà; així mateix s’ha cregut que va ser martiritzat i mort l’any 303 al Castrum Octavianum, edifici fortificat anterior al monestir de Sant Cugat del Vallès.
A part d’aquests cinc noms, Fructuós, Auguri, Eulogi, Feliu i Cugat, no hi ha cap certesa de cap altre màrtir cristià en terres catalanes durant els primers segles. La tradició, però, ha pretès situar en les mateixes ciutats, i en d’altres, hipotètiques víctimes de persecucions religioses promogudes durant l’Imperi romà. Les suposades vides i morts de sant Magí a Tarragona, santa Eulàlia a Barcelona, sant Narcís i d’altres de Girona, sant Llucià i sant Marcià a Vic, sant Anastasi a Lleida i Badalona, etc., no són res més que florits relats inventats amb la pretensió de guarnir el passat de cadascuna d’aquestes ciutats.
Són, per tant, els citats Prudenci, els únics màrtirs dels quals es pot donar autenticitat històrica i dels què es pot buscar els indicis del seu culte així com de les seves relíquies; només d’aquests es pot confiar trobar referències verídiques dels seus martyrium i de la devoció professada.
Tot i això, com s’esmenta en els articles corresponents, hi ha molts matisos a fer; fins i tot, a Catalunya es compta amb l’existència física d´un martyrium a Santa Maria de Sorba (municipi de Montmajor al Berguedà) dedicat, curiosament, a un sant Eudald que s'ha suposat el màrtir venerat encara actualment a Ripoll.

1 Bázquez Martínez, Jose Maria. El nacimiento del Cristianismo. Madrid: Síntesis, DL 1990, p. 116 – 117
2 “Martyrium” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 14, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 457
3 Pladevall, Antoni. “L’expansió cristiana del segle IV” Dins: Del romà al romànic. Catalunya romànica. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 30
4 Prudenci. Llibre de les Corones. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984, p. 76
5 Íbid. P. 104 - 110

2 comentaris:

xavier ha dit...

M'ha interessat molt l'article sobre els martyria a Catalunya. He trobat a faltar, però, alguna referència a l'esglèsia de Sant Miquel de Terrassa (dins del complex episcopal de les esglèsies de Sant Pere)
Aquesta esglèsia, considerada erròniament com a baptisteri per Puig i Cadafalch, presenta una cripta trilobada, on hi ha un lloc per un sarcòfag que probablement contingué les relíquies de Sant Celoni des del s. VII (les restes més antigues del conjunt eclesial daten del s. IV)
Crec doncs que pot considerar-se com un martyrium, i que hauria de ser considerat dins d'un article general d'aquest tipus.

Xavier Sierra

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Gràcies per la informació, Xavier.
Lamento la resposta tan tardana però alguna cosa deu haver pasat en l'enllaç amb el meu correu electrònic que, en el seu moment, no em va arribar el teu comentari. Investigaré sobre el "martyrium" que esmentes. Moltes gràcies.