Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

diumenge, 28 de setembre de 2008

'Martyrium' i devoció a sant Feliu de Girona

El poeta Prudenci diu que Girona és una petit ciutat “rica de sagrades relíquies” i entre aquestes, la que destaca com a més important, és la de la figura de Feliu que va ser martiritzat en la persecució de l’emperador romà Dioclecià l’any 303; unes actes del martiri, escrites amb posterioritat, el fan familiar del màrtir Cugat i fills, ambdós, de Scilli, Mauritània (1).
Tot i que una tradició tardana assenyala que Feliu va ser mort llençant-lo al mar amb una roda de molí lligada al coll –element que acompanya la seva imatge en la iconografia- i finalment mort a Sant Feliu de Guíxols (2), es creu que els fets devien passar a la mateixa ciutat de Girona. Josep Maria Nolla i Jordi Sagrera afirmen que “sempre s’ha suposat l’existència, al subsòl de l’actual església de Sant Feliu, d’un martyrium que es bastí damunt la tomba del sant titular del temple, que hauria estat executat a Gerunda durant la persecució de Dioclecià de l’any 303 (3)”. De la cita que fa Prudenci de Feliu, Narcís Amich diu que “a part de cofirmar la innegable autenticitat del martiri de Feliu (...) sembla assenyalar, per altra banda, el fet que les seves despulles i relíquies (el seu sepulcre), ja descansaven i eren venerades a la mateixa ciutat en aquells mateixos anys (4)”. El mateix autor indica que “encara que Aureli Prudenci en cap moment parla directament de l’existència a la ciutat d’un temple martirial o d’una basílica dedicada a la seva memòria, sembla molt probable que aquesta ja existís en el mateix segle IV” i esmenta com “la important difusió, nord enllà, sobretot a la regió de la Gàl·lia, del culte i de les relíquies del sant, fet que es documenta amb seguretat des de mitjans segle V, semblaria confirma aquets extrem (5)”.
Dels temps posteriors hi ha dades més consistents. Tant Amich com Antoni Sanz (6) esmenten la referència que el bisbe i historiador Julià de Toledo (~642 – 690) fa d’una corona votiva d’or que el rei visigot Recared, que va viure entre els anys 586 i 601, havia obsequiat al sepulcre de sant Feliu i que el general Paulus, en la reva rebel·lió contra el reu Vamba ocorreguda el 673, va fer servir per a coronar-se; després del fracàs d’aquest aixecament, la corona seria restituïda al seu lloc. Del mateix segle VII se sap que el bisbe Nonnit (621 – 635) va compondre un himne litúrgic a sant Feliu pel qual sentia gran devoció (7).
De l’existència i importància que va prendre, des de poc després del martiri, el sepulcre de sant Feliu a Girona hi ha testimonis arqueològics evidents. En aquest cas, es pot certificar que van existir enterraments ad sanctos posats sota la protecció del Sant. De l’àrea cementirial que existia al voltant del martyrium han perdurat, conservats encara a les parets de l’església, vuit sarcòfags, sis de paleocristians i dos de pagans, que han estat datats del segle IV.
D’un dels sarcòfags, la tradició ha mantingut que és el que va pertànyer a sant Feliu. Sergi Vidal diu que és una peça de marbre blanc, encastat a la zona inferior oriental del costat nord del presbiteri i fa 2,2 x 0,58 m, que caldria datar d’entre els anys 315 i 335. Respecte la decoració diu que “els temes que el decoren són, d’esquerra a dreta, l’escena del miracle de l’aigua, de Pere a la presó, l’empresonament de l’apòstol, la curació del paralític, l’anunci de la negació de Pere o escena del gall, el miracle de la conversió de l’aigua en vi a les noces de Canà, que inusualment ocupa un espai molt petit, la curació del cec de naixement, la multiplicació dels pans i els peixos i, finalment, la resurrecció de Llàtzer (8)”.

[Imatges extretes, d’esquerra a dreta, de: Goigs en honor del insigne màrtir S. Feliu Afruicà. Patró de la Iglesia Parroquial de la Vila de Torelló. Bisbet de Vich. Vic : Imp. Anglada, 1910 / Goigs en honor del diaca i màrtir Sant Feliu El Africà, patró de la Capella de la Verneda, sufragania de la Parroquia de Osormort del Bisbat de Vic, 1946 / Goigs del gloriós màrtir Sant Feliu. Patró de l’església i parròquia de San Feliu Sasserra, Bisbat de Vich. Vic : Imp. Anglada, 1960]

1 Pladevall, A. “Els inicis del nostre cristianisme”. Dins: Del romà al romànic. Catalunya romànica. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 28
2 Sant Feliu màrtir [en línia] Wikipedia. La enciclopedia libre.
Wikimedia Foundation, Inc. Disponible a: http://es.wikipedia.org/wiki/Posmodernidad [Consulta feta el 14 de setembre de 2008] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Feliu_m%C3%A0rtir
3 Nolla, JM., Sagrera, J. “Ciutat de Gerunda” Dins: Del romà al romànic. Catalunya romànica. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 97
4 Amich Raurich, Narcís. Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII). Girona : Universitat de Girona, 2002, p. 369. Disponible en línia a:
http://www.tdx.cat/TDX-5 0415104-140324
5 Íbid
6 Sanz, Antoni. “Sant Feliu de Girona”. Dins: Catalunya romànica, vol. 5. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 142
7 Roura, Gabriel. “ Episcolpologi de Girona. Segles VI – XII”. Dins: : Catalunya romànica, vol. 5. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 30
8 Vidal, Sergi. “Escultura funerària. 8.- El sarcòfag dit de sant Feliu”. Dins: Del romà al romànic. Catalunya romànica. Barcelona : Fundació de l’Enciclopèdia Catalana, 1999, p. 217