Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

dilluns, 29 de desembre de 2008

Relíquies i devoció als sants Innocents a Catalunya

La tradició celebra, cada 28 da desembre, la Festa dels Sants Innocents. La diada és en memòria d’uns infants que, suposadament, van morir -sense culpa ni responsabilitat- en mans dels sicaris d’Herodes. La curiositat és que, tot i ser molt hipotètic i fantàstic el relat en què es fonamenta aquest costum, han estat ben reals –així s’ha ben cregut- les seves relíquies i els seus cossos que s’han venerat a Catalunya des de l’edat mitjana.
Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, els Innocents són els “infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes féu matar en veure’s burlat pels mags (1)”. I efectivament, Mateu relata com els tres mags, que en del devenir seien coneguts com els Tres Reis de l’Orient, van prometre a Herodes –proclamat rei de Judea pel senat de Roma- que l’informarien sobre l’infant nascut a Betlem. Els mags, però, no van tornar a Herodes per fer-li saber les notícies de Jesús i “Llavors, Herodes, veient-se burlat pels mags, s’indignà terriblement i va manar que matessin tots els infants de Betlem i de tot el seu terme, de dos anys en avall, segons el temps que havia conegut exactament pels mags (2)”.
Aquest episodi va prendre protagonisme i, com diu Joan Soler i Amigó, l’Església va dedicar la diada de 28 de desembre, “a commemorar litúrgicament la degollació dels infants de Betlem pels soldats del rei Herodes ambla intenció de degollar, d’entre ells, el futur ‘rei dels Jueus’ anunciat per les profecies,envejós Herodes que Jesús li prengués el tron; Sant Josep, però, fou avisat a temps per un àngel i la Sagrada Família fugí a Egipte, amb la Verge i el Nen muntats dalt d’una somera (3)”.
El nombre de víctimes d’Herodes, segons Louis Réau “s’avaluava en el fabulós nombre de cent quaranta-quatre mil, com els màrtirs de l’Apocalipsi, que imploraven la venjança de Déu al peu de l’altar (4)”. Aquest mateix autor afirma que el seu culte era molt popular a l’edat mitjana.
Precisament va ser durant el temps de les croades en què la devoció als sants Innocents va arribar, i amb força, a Catalunya. Antoni Bach dóna testimoniatge de les peregrinacions als Llocs Sants, com Roma o Terra Santa, en aquella època: “de Terra Santa –diu- en procedeixen les notables relíquies del Crucificat, un tros de la creu, la seva túnica, el sant llençol; moltes espines de la corona, algun clau” i justament afirma que “les peregrinacions es feren massives en l’època de les croades (5)”. Entre aquestes relíquies cal comptar-hi les dels sants Innocents, especialment aquelles que estaven formades per tot el cos, o un bocí, d’un d’aquests minyons assassinats per ordre d’Herodes i que, com a tresor principal de les esglésies, es van venerar a diversos lloc de Catalunya. De les relíquies de cos sencer cal destacar-ne diverses de repartides per la geografia catalana:
La tradició conta que, precisament, uns croats van dur el cos d’un sant Innocent a Torelló (Osona) –malgrat que hi hagi una llegenda fabulosa que en dóna la versió que va ser dut al bec d’un colom. Es tracta de sant Fortià el qual hauria estat portat per uns croats el 1298 i la festa del qual, curiosament, s’ha independitzat de la que es recorda dels seus germans [vegeu la història i llegenda sobre sant Fortià en un anterior article d’aquest bloc: Sant Fortià de Torelló: Les relíquies d’un sant Innocent].
Amades explica que “Barcelona posseïa el cos d’un sant Innocent que el duc de Venècia va donar en present al nostre gran rei en Jaume” i relata la llegenda sobre la l’estranya desaparició de la relíquia del vaixell amb què era traslladat a Barcelona i de la qual ningú va saber donar raó; el rei estava preocupat per donar explicacions raonades al duc venecià per la pèrdua del seu preuat regal; en l’arribada i “amb molta sorpresa [el rei] va saber que ja feia molts dies que el cos del sant Innocent s’havia presentat a la Seu, on fou admirat i venerat pet tot el poble (6). Tot i que el rei volia tenir-lo a la capella del palau, el sant sempre va fer-se escàpol per retornar a la catedral barcelonina.
El torellonenc Fortià Solà, en tractar del sant Innocent venerat a la seva població, en fer inventari d’altres relíquies de la mateixa procedència, esmenta que “la Seu de Barcelona té instituït el culte dels Innocents des del bisbe Berenguer de Palou, mort el 1241” però esmenta que no va tenir un cos sencer d’ un d’aquests sants fins a 1388 gràcies al donatiu del duc de Venècia al rei Joan I (7). El lloc on va ser dipositat aquest cos va ser a la capella de la Trinitat que, des d’aleshores, es va anomenar dels sants Innocents. Aquesta capella, diu la Viquipèdia, “es troba situada després de la porta de Sant Iu; al seu altar s'hi guarda una arqueta de plata del segle XVI amb les relíquies que el duc de Venècia li va donar a Joan el Gran amb la condició que es conservessin a la catedral de Barcelona (8)”.
Solà dóna una llarga llista d’esglésies dels Països Catalans on hi ha alguna relíquia, de menor o major dimensió, entre les que destaca, pel fet que tenen el cos sencer, la catedral d’Elna (Roselló) i l’església de Peramea, municipi de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), aquesta darrera amb la possessió de dos cossos que, segons Fortià Solà, van ser regalats pels comtes de Pallars (9) i que, cada any, pel 28 de desembre, encara els mostra devoció.
De Peramea s’explica una curiosa història [va ser tractada en un altre article d’aquest bloc: Les relíquies de sants i les corrandes sobre la rivalitat entre poblacions] de la qual hi ha diverses versions però amb el mateix contingut sarcàstic. Una versió dels fets, recollida per Joan Soler i Amigó a la seva Enciclopèdia de la Fantasia Catalana (10), explica com els Sants Màrtirs –nom amb el qual són conegudes les relíquies venerades- eren propietat de Peracalç i els seus habitants se’ls van vendre als de Peramea per un porró de vinagre quan, en un àpat popular, es van adonar que no podien amanir l’enciam. Del fet en va sortir aquesta corranda:

“Màrtirs Sants de Peramea,
Cossos Sants de Peracalç,
per un porró de vinagre
vos vau vendre els Màrtirs Sants”.

Una segona versió de la corranda, la trobem al Refranyer temàtic(11) de Víctor Pàmies; aquesta, amb una mica més de mala fe, converteix el porró de vinagre en un porró de vi negre i explica el fet d’aquest manera:

Granuges de Peramea,
borratxos de Peracalç,
que per un porró de vi negre
us vau vendre els Màrtirs Sants”.

Les relíquies dels sants Innocents, com també ho era la de l'infant venerat a Sant Pere de Casserres i conegut com el ‘Cos Sant’, tenien propietats especialment indicades contra la sequera. En diversos llocs, com Torelló o Peramea, on són presents aquestes restes solien ser conduïdes en processó i remullades al riu quan l’eixut esdevenia massa llarg; es veu que, en tocar l’aigua i trobar mullena, feien, miraculosament, obrir l’aixeta del cel sobre les terres assedegades.

Imatges:
Superior.- Gravat contingut en els ‘Goigs de l’Innocent Martyr S. Fortià que son cos se venera en lo dia set de novembre en la Iglesia Parroquial de Sant Feliu de Torelló, Bisbát de Vich’. Ignasi Valls, Vic, 1837
Inferior.- Espai on és guardada l’arqueta, que no les relíquies –desaparegudes per la guerra civil espanyola- de sant Fortià al santuari de Rocaprevera de Torelló


1 “Innocents, els”. Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 13, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 100
2 NT Mt, 2, 16
3 “Innocents”. Dins: Soler i Amigó, Joan. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 364
4 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano, vol 7. Introducción general. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 114
5 Bach, Antoni. Pelegrins als grans santuaris medievals [en línia] Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona : Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2002, vol 48, p. 548 [Consulta: 26 de desembre de 2008] Disponible a:
http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/view/16955/16796
6 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 1. Barcelona: Salvat, 2001, p. 218
7 Solà, Fortià. Història de Torelló, vol. 2. Barcelona: Gráficas Marina, 1947-1948, p. 271
8 “Catedral de Barcelona” [en línia] ] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 13 de desembre de 2008] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Barcelona

9 Solà, Fortià. Història... Íbid, p. 272
10 “Relíquia” Dins: Soler, J. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Barcanova : Barcelona, 1998, p. 634
11 Pàmies, Víctor [en línia] Refranyer temàtic [Consulta: 24 d’agost de 2008] Disponible a:
http://refranyer-tematic.blogspot.com/2008/02/vi.html. Refrany núm. 595 dels refranys dedicats al vi

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Feia temps que no entrava en el teu perfil i avui he vist que has iniciat una nova pàgina dedicada a les relíquies. Fantàstic i controvertit tema! Endavant.

Per cert, aviat faré un article sobre uns reliquiaris impresos dels peus de la Verge de la Mare de Déu de Rocaprevera. En saps res?

Joan Arimany Juventeny ha dit...

Hola Galderich,

Celebro que aquest bloc sigui del teu interès. De moment està ‘en construcció’ ja que ‘tiro’ més cap a la Devocioteca.

Sobre la Mare de Déu de Rocaprevera en vaig fer un parell d’articles a la secció de ‘santuaris marians’ i el tema del “peu de la Mare de Déu” quedar fora, per oblit de darrera hora. Hi ha una anotació de Joan Amades al seu Costumari Català (volum 5, pàg. 156 i 157) que en tractar el tercer diumenge de setembre diu:

“A Torelló, hom celebra l’aplec de la Mare de Déu de Rocaprebera, molt venerada per tota la Plana de Vic, invocada per al mal de peus. Al santuari venien una estampa que figurava el peu de la imatge; els fidels i romeus l’adquirien per guarir-se, car hom creia que portar-la plana, al fons del calçat, guardava de tota mena de dolor de peus i de cansament. Els grans corredors i caminadors incansables, els lleugers i andarecs, hom creia que devien llur resistència en aquest sentit a la possessió d’un ‘peu de la Mare de Déu’, de més virtut que els altres, el qual mai no deixaven de portar dins de la sola del calçat”.

En aquest article hi ha una reproducció de l’esmentat peu. Suposo que et serà fácil obtenir-lo si no és que ja l’has repassat. També et podria fer, en tinc alguns, una revista als goigs de la Mare de Déu de Rocaprevera. Si et calen els poso a la teva disposició.

Bé, espero amb delit aquest article teu.

Gràcies pel teu suport. Fins la propera

Galderich ha dit...

Joan, doncs si que m'interessaria poder disposar-ne si hi ha més documentació que la que surt a l'Amades.
Ja sé que el tens en construcció però m'he avançat i t'he linkat perquè l'he trobat molt interessant. Si creus que haig d'esperar, espero!