Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

dilluns, 29 de desembre de 2008

Un antic conflicte religiós, a Menorca, provocat per les relíquies de sant Esteve

Sant Esteve és conegut amb el títol de protomàrtir; o sigui, que és el model dels seguidors de Jesucrist que moririen en defensa de la nova fe. És, així mateix, el protagonista pòstum d’un dels primers casos de conflicte religiós documentats als Països Catalans. Només dos anys i pocs mesos després de ser fabulosament descobert de el seu cos a Jerusalem, el trasllat d’unes relíquies seves van provocar l’enfrontament entre jueus i cristians a Menorca.
La Gran Enciclopèdia Catalana descriu Esteve com a “diaca i protomàrtir cristià”; en relata l’aspecte més ressenyable, almenys des de la nostra perspectiva, de la seva vida: “víctima de l’enveja dels jueus hel·lenistes, fou condemnat i fet apedregar pel sanedrí” i en destaca que “el llibre dels ‘Actes dels Apòstols’ posa en boca seva un discurs apologètic molt important per a comprendre l’evolució missional del cristianisme naixent (1)”. Precisament, Esteve, que va ser triat juntament amb altres sis homes per a difondre els primers missatges de la nova religió. Es va distingir entre aquests pel fet que, tal com diu el Nou Testament, “Esteve, ple de gràcia, feia prodigis i grans miracles en el poble (2)”. Després del discurs, en el qual va fer una síntesi de la història i del sentit de les Sagrades Escriptures com a anunciadors del naixement de Jesús, va ser receptor de l’enveja dels jueus de la sinagoga que el van conduir fora de la ciutat de Jerusalem “i apedregaven Esteve, mentre ell pregava i deia: senyor Jesús, rebeu el meu esperit!. I agenollat, clamà amb veu forta: Senyor, no els tingueu en compte aquest pecat! I , havent dit això, s’adormí (3)”. Després d’una persecució als primera cristians “uns homes piadosos enterraren Esteve i feren una gran manifestació de dol per ell (4)”.
La qualitat de protomàrtir és recordat en la majoria de referències al sant, com són els mateixos goigs que li han estat dedicats a moltes de la parròquies que el tenen per patró. I Jan Grau i Roger Costa recorden que “per la seva condició de primer màrtir, sempre s’ha celebrat la seva diada el 26 de desembre, perquè és just la data immediata de Nadal (5)”. Possiblement pel fet de ser model, el primer en el temps, el que va prendre primer el camí del martiri en defensa de la fe, que la suposada localització del seu cos, la ‘invenció’ del seu cos, va ser un fet extraordinari i de gran ressò en tota la cristiandat.
Explica Iacopo da Varazze a la Llegenda àuria (6) com va ser trobat el cos de sant Esteve uns segles després de la seva mort: Gamaliel, qui havia recollit el cos de sant Esteve i l’havia enterrat al seu propi sepulcre, es va aparèixer a un sacerdot de Jerusalem, de nom Llucià, en tres nits seguides en les quals li va identificar en quin lloc estava enterrat Esteve, juntament amb el seu propi cos de l’aparegut i els de dos familiars seus; també li va indicar com distingir el de cadascun. Una vegada Llucià va estar convençut, va explicar les aparicions al bisbe Joan de Jerusalem el qual, amb d’altres bisbes de la zona es van disposar a desenterrar les restes. Poc després d’iniciades les tasques de desenterrament, d’unes esquerdes es va escampar una olor perfumada que va obrar miracles entre els assistents. Finalment, trobats els cossos dels quatre cossos sants, els van dur a l’església de Sió on, només entrar, van obrar una pluja intensa a l’exterior que va acabar amb la sequera persistent que, des de temps, afectava aquelles terres. Això passava, segons sembla, entre el 3 i el 20 de desembre del 415 tot i que da Varazze situa els fets l’any 417. Aquest descobriment va ser un fet de tal importància que, com afirma Louis Réau, “només d’aquesta data es van consagrar nombroses esglésies a sant Esteve (7)”.

Les relíquies de sant Esteve a Menorca
Els fets que les relíquies de sant Esteve van provocar a l’illa de Menorca són coneguts gràcies a una carta circular (8) en la qual el bisbe Sever de la ciutat de Ciutadella (aleshores amb el nom de Iamona) exposava la conversió dels cinc-cents quaranta jueus de Maó (aleshores amb el nom de Magona). Del 2 al 9 de febrer de l’any 418, la presència d’unes relíquies de sant Esteve, que Pau Osori traslladava de Jerusalem, va encendre la polèmica entre els jueus de Magona i els cristians de Iamona; les restes sagrades eren dutes a Hispània, on no es podia arribar, en aquell moment, a causa de les invasions germàniques, i les havia dipositat momentàniament a una església a les afores de Magona. La carta és redactada, en les seves parts que més ens interessen, de la següent manera: “Efectivament, quasi pels mateixos dies en què jo [el bisbe Sever], encara que indigne, he assolit l’episcopat, un prevere [segons sembla era Pau Orosi] que excel·leix per la seva santedat , venint de Jerusalem, romangué no gaire temps a Magona i, en no poder traslladar-se a les Hispànies, com era el seu desig, resolgué de navegar de bell nou a l’Àfrica. Ell, que havia projectat de portar a les Hispànies les relíquies del beat màrtir Esteve, descobertes recentment, les diposità a l’església de l’esmentada ciutat; cosa que, sens dubte, fou per inspiració del màrtir. Havent-les-hi dipositades, immediatament s’encengué amb el seu amor aquell foc que el Senyor vingué a calar a la terra i que volgué que cremés amb força. A l’instant la nostra tebior es transformà en fervor i el nostre cor s’encengué pel camí, com està escrit. Llavors ens abrusava el zel de la fe i en excitava l’esperança de salvar aquella multitud...”
La carta explica com els jueus, especialment les dones, es va resistir a la conversió. Després de fortes discussions i alguns fets miraculosos, els jueus –primerament els que ocupaven una situació de lideratge com un tal Teodor- de Menorca es van convertir al cristianisme.

El record de les relíquies de sant Esteve als goigs de parròquies catalanes
El record de la importància i valor de les relíquies de sant Esteve és ben identificable en molts dels goigs que li són dedicats i que pertanyen a les parròquies catalanes.
Els ‘Goigs a la invenció del proto-màrtir Sant Esteve que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà’ (Beguerdà) són, com el seu nom indica, especialment dedicats al fet de la troballa del cos de sant Esteve i van repetint:

“Proto-màrtir de fe santa
vostres goigs canta,
puix sou en vostra Invenció
de Tubau gloriós Patró”.


En diverses estrofes es fan ressò del fet i, curiosament, també té una estrofa dedicada als fets de Menorca que s’acaben de detallar:

“Fou de tanta influència
vostra presència
qu’els jueus es convertiren
i en Menorca molts volien
rebre la ciència
de la fe que tots sentien
i amb vostra sang ben sellar-la
i confirmar-la”.

Els ‘Goigs de Sant Esteve protomàrtir, patró de Granollers de la Plana’, parròquia del municipi de Gurb (Osona), fent referència a la meravellosa ‘invenció’ del cos de sant Esteve el 415 a Jerusalem diuen:

“Trobàren vostre sant cos
molt miraculosament,
que donant suaus olors
curaba a infinita gent;
Fou un cas meravellós
per l’Església venerat.
Als qui us demanen socors,
Sigueu-los sempre advocat”.

Igualment passa en el ‘Goigs en honor del protomàrtir Sant Esteve, patró d’Olius, Bisbat de Solsona’ que connecten la invenció del cost del sant amb l’existència d’unes relíquies a la seva parròquia com:

“Pels d’Olius és venerada,
Sant Esteve gloriós,
L’invenció del vostre cos
I una relíquia sagrada
Que de Roma fou portada
En un dia venturós:
Protomàrtir immortal,
I en miracles portentós”.


No se sap si les relíquies de sant Esteve que duia el prevere que esmenta el bisbe Sever van arribar a terres de la península. El cert és que, recordant les paraules de Louis Réau, algunes de les esglésies més antigues repartides per Catalunya hi estan dedicades. Segons Joan Bolòs i Víctor Hurtado, en un dels seus Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia (9), indiquen que “en els països on això ha estat estudiat [la relació de les advocacions a les quals està dedicada una església i l’època de la primera construcció], hom sol identificar els edificis eclesiàstics dedicats als apòstols, a la Mare de Déu, al Salvador o a alguns dels primers sants, com les esglésies i parròquies , més antigues”; entre les que deuen fer referència a ‘aquests primers sants’ hi ha, sens dubte, les dedicades a sant Esteve el protomàrtir.

Imatges:
- Superior: Gravat dels ‘Goigs del Protomàrtir Sant Esteve, patró de Bagà, sa Baronia. Bisbat de Solsona’ per gentilesa de
Bibliogoigs.
- Mig: ‘Descobriment de les relíquies dels sants’. Dibuix de Gero Lucente, gravat de - Francisco Haylan que apareix com il·lustració núm. 3 del llibre de Julio Caro Baroja, Las Falsificaciones de la historia: en relación con España. Barcelona: Círculo de lectores, 1991.
- Inferior: ‘Goigs a la invenció del proto-màrtir Sant Esteve que es venera a la capella de Sant Esteve de Tubau de Sant Jaume de Frontanyà’ per gentilesa de
Bibliogoigs.

1 “Esteve” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989 p. 321
2 NT Ac 6, 8
3 NT Ac 7, 59 – 60
4 NT Ac 8, 2
5 Costa, Roger; Grau, Jan. El gran llibre dels sants. Badalona: Ara Llibres, 2007, p. 39
6 Vegeu: da Varazze, Iacopo. La leyenda dorada, vol. 1. Madrid : Alianza Editorial, p. 436 – 440
7 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano, vol 3. Introducción general. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 468
8 Podeu llegir aquesta carta, traduïda per Josep Amengual i Batle a: Escrits de bisbes catalans del primer mil·lenni. Barcelona: Proa, 1992, p. 135 – 161. També és remarcable la introducció que en aquesta obra en fa Antoni Pladevall, p. 17 - 20
9 Bolòs, J; Hurtado, V. Atles dels comtats d’Empúries i Peralada (780 – 991). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999, p. 36