Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

dimecres, 28 de gener de 2009

Translació per Catalunya de les relíquies de sant Vicenç l'any 863

El diaca Vicenç és un sant que comparteixen l’Aragó i el País Valencià. En la seva vida terrenal, diu la tradició, va ser ajudant del bisbe Valeri de Saragossa però va partir martiri a la ciutat de València, on va ser traslladat per ordre de Dacià en temps de l’emperador Dioclecià l’any 303 o 304. El poeta cristià Prudenci li va dedicar un himne que comença dient: “màrtir benaurat, fes feliç per a nosaltres el teu dia de triomf en què, Vicenç, se’t lliura la corona, recompensa de la teva sang (1)”. I la seva popularitat va depassar l’àmbit local per, segons diu Louis Réau, “en primer lloc pel seu nom, interpretat com a símbol de victòria, i també per les traslacions de les seves relíquies (2)”. Va ser, precisament, un d’aquests transports de les seves restes que el van fer passar per Catalunya i aquets fet va quedar recollit en un document de gran valor històric.
La ‘Llegenda àuria’ explica que, un cop va haver mort dels turments aplicats, el seu cos va ser abandonat a la intempèrie per tal que la bèsties el devoressin però uns àngels el van recollir i que, fins i tot un corb, els va ajudar. Va ser llavors quan va ser conduït al mar on va ser llençat amb una pedra o roda de molí lligada al coll; abans, pe`ro, que la barca que l’havia endut mar endins hagués tornat a la platja, les restes del sant ja hi havia arribat portades per les onades. Després d’aquest fet va rebre sepultura (3)”.
La Viquipèdia explica que “en el lloc de València on se suposa que fou martiritzat el diaca Vicenç cap al 304-305 fou construïda l’església primitiva de la Roqueta, per venerar-hi les restes del màrtir. Aquest lloc es trobava junt a la Via Augusta, al sud de la ciutat, a l’altura del número 136 de l’actual carrer de Sant Vicent Màrtir (4)”. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, en aquets lloc, es va aixecarm el segle IV l’església a l’indret on se suposava havia estat martiritzat Vicenç “damunt d’una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del ‘cardo’ (5)”.
A aquest edifici que devia estar en runes l’any 855, explica Antoni Pladevall, es van dirigir “dos monjos de Conques (Llenguadoc), Hildebert i Eudald, emprengueren el camí vers València per rescatar el cos del màrtir i portar-lo al seu monestir. Una malaltia obligà Hildebert a abandonar l’empresa, i la dugué a terme el monjo Eudald, amb la complicitat d’un jueu, Zacaries, que el portà a l’església de San Vicent”. D’allà, segueix comentant Pladevall, “Eudald en partí amb el cos del sant, i fou deturat a Saragossa, on el bisbe li prengué el cos, que fou venerat a l’església de Santa Maria, la principal de la ciutat”. El cos de sant Vicenç, però, no es va quedar a Saragorra i “el 863 el comte Salomó de Cerdanya i dos monjos de Castres, amb autorització del valí de Còrdova, rescataren el cos i el dugueren a Castres a través de Balaguer, Berga, Alp i Llívia, localitats on foren exposades les relíquies i obrà miracles (6)”.
Aquest pas per Catalunya és relatat per Aimó, monjo de Saint-Germain-des-Prés en la Història de la invenció i translació del cos de Sant Vicenç des d’Hispània al monestir de Castres (7) en un document que representa, en alguns casos, la primera referència escrita de les diferents poblacions catalanes per on va fer parada el trasllat de sant Vicenç. La primera parada va ser a Balaguer i qualifica aquest lloc d’’oppidum’, o sigui, fortificat. Aimó explica, segons Josep Giralt, “que molta gent, en saber la notícia de la presència del sant màrtir, li oferiren presents, i que una dona recuperà la vista que feia poc que havia perdut (8)”. Balaguer, aleshores encara era un nucli musulmà proper a la frontera cristiana. En el seu pas per Berga, per ‘Berga castellum”, guareix un tolit (9). I a Alp, o segurament les relíquies devien arribar a través del pas natural de Coll de Jou, les relíquies són dutes a l’església de Santa Maria, que des de poc després seria dedicada a Sant Pere (10). Finalment, i com a darrera etapa catalana, el seguici va passar per Llívia, on també es van obrar miracles, en el seu camí cap a Carcassona de pas cap a Castres.
Sembla com si aquesta història del monjo Aimó hagués encomanat, a partir de la seva difusió pels monestirs de les terres dels comtats catalans en plena formació, el desig per aconseguir relíquies de sants de lloc ben llunyans a les seves seus: el 971 els monjos de Ripoll s’apropiarien de les restes de sant Eudald i, en un altre moment no gaire llunyà d’aquest, els monjos de Sant Pere de Camprodon passarien a posseir les de sant Patllari originari d’Embrú, entre d’altres exemples.

Imatges:
Superior: Gravat dels ‘Goigs al gloriós màrtir Sant Vicenç Espanyol, patró de la vila de Prats de Lluçanès del Bisbat de Vic’.
Central: Suposat recorregut de les relíquies de sant Vicenç en la translació de l’any 863
Inferior: Vista panoràmica de la ciutat de Berga, des del santuari de Queralt, el novembre de 2006


Bibliografia:
1 Prudenci. Llibre de les Corones, vol. 1. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1984, p. 83
2 Réau, Louis. Iconografia del arte cristiano, tom 2, vol. 5. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2001, p. 323
3 Vorágine, Santiago de la. La Leyenda dorada, vol 1,. Madrid: Alianza, [1990], p. 122 i 123
4 “Sant Vicent màrtir” [en línia] Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure. Wikimedia Foundation, Inc. [Consulta: 21 de gener de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Vicent_M%C3%A0rtir
5 Pladevall, A. “Sant Vicent de la Roqueta” Dins: Gran Enciclopèdia Catalana vol. 20, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986-1989, p. 409
6 Pladevall, Íbid.
7 El text sencer, en llatí d’aquest document es pot trobar a: Saxer, Victor. Saint Vincent, diacre et martyr. Brussel·les : Societé des Bollandistes, 2002, p. 317 – 353. Els paràgrafs relacionats amb les poblacions catalanes és a les pàgines 330 a 333
8 Giralt, Josep. “Ciutat de Balaguer”. Dins: Dins: Catalunya romànica, volum. 17 La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, pàg. 220
9 Santandreu, M. Dolors. “Castell de Berga”. Dins: Dins: Catalunya romànica, volum. 12 El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, pàg. 122
10 Delcor, Maties. “Sant Pere d’Alp”. Dins: Dins: Catalunya romànica, volum. 7 La Cerdanya / El Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996, pàg. 75

2 comentaris:

Francesc ha dit...

al gener de 1729, Gabriel Duran i Alemany, prevere i rector de la parròquia de Sant Vicenç de Malla “dona a la obra de dita Iglesia la Reliquia de S. Vicens Martir titular, y patro de la dita Iglesia (...)”.
Aquell mateix any 1729 ja es publicaven a Barcelona uns "Goigs del glorios martyr sant Vicens, que se cantan en la sua Parroquial Iglesia de Malla ... ahont se veneran part de las suas Reliquias" que informen de la utilitat que s'havia donat a la nova relíquia:

“De Malla esta Parroquia vostras Reliquias veneran, y en vostre amparo espera fer que la pedra noy toquia: Laygua en la necessitat impetraunos del Senyor, &c.”(Courcelles, 1990; 119).

VIAVICENTIUS ha dit...

Como seguidor de tu blog quisiera compartir una noticia que espero sea de tu interés. La Asociación VIA VICENTIUS VALENTIAE , que presido , está recuperando un camino histórico de Roda de Isábena a Valencia que rememora los pasos de San Vicente Mártir , patrón de Valencia, cuando en el siglo IV fue apresado en Zaragoza junto al Obispo Valero por los soldados romanos enviados por el Cónsul Daciano y trasladado a Valencia para sufrir martirio ante la negativa a renunciar a su fe. Así la difusión del conocimiento de este hecho provocó en los siglos siguientes una corriente de peregrinaciones desde toda Europa hasta Valencia para visitar los restos del mártir en San Vicente de la Roqueta , convirtiéndose este fenómeno en algo muy anterior a las peregrinaciones medievales a Santiago de Compostela.

Todos los detalles del Camino de San Vicente Mártir, que discurre desde Roda de Isábena, hasta Traiguera, donde enlaza con la antigua Via Augusta hasta llegar a Valencia en un camino de unos 750 km , y multitud de aspectos históricos y leyendas del santo pueden consultarse en las webs que la asociación ha creado en Internet: www.caminodesanvicentemartir.es y http://viavicentius.blogspot.com. En ellas, junto a la información práctica como mapas y perfiles de la ruta, el peregrino puede acceder a consejos para caminantes, un foro especializado y abundantes datos sobre la biografía de San Vicente Mártir y el arte o la arquitectura dedicados al Santo, además de consultar la Carta Vicentina y el Libro de Peregrinos, e incluso obtener la Credencial Vicentina. Asimismo realizamos reportajes , videos y artículos que pretenden difundir la historia del santo. Se insiste particularmente en la idea de que este es un gran proyecto de recuperación histórica que queda al servicio de la sociedad con aspectos tan maravillosos como son las peregrinaciones ,el senderismo , el cicloturismo y la recuperación del tránsito por pueblos olvidados y de la misma Via Augusta como parte de su trayecto. Quedo a vuestra más absoluta disposición para aportar nuestro granito de arena en el conocimiento de nuestra historia . Un saludo afectuoso.



Salvador Raga Navarro
PRESIDENTE
Asociación VIA VICENTIUS VALENTIAE - VIA ROMANA

www.caminodesanvicentemartir.es
http://viavicentius.blogspot.com/