Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

dilluns, 8 de juny de 2009

Les relíquies dels "quatre primers màrtirs" de Girona

Més enllà d’allò que la documentació certifica, la tradició s’ha entossudit a indicar fets i noms d’escassa veracitat històrica com a certeses indubtables. És el cas de la vida i mort d’aquells que Joaquim Pla Cargol (1) va identificar com a primers màrtirs de Girona. Són Germà, Paulí, Just i Sici o Escici, antigament de gran devoció a la ciutat gironina, que haurien existit fins i tot abans que sant Feliu -aquest de vida ben certa- i de l' imaginat sant Narcís. Potser per aquest motiu la referència a la festivitat desl quatre màrtirs ha anat ballant: Joan Amades la situa, des de 1420, el dilluns de la Trinitat però, diu, anteriorment se celebrava el 31 de maig; ara se’ls recorda el 2 de juny.
Amades (2) fa la biografia d’aquests quatre germans que haurien nascut a la població de la Pera (Baix Empordà). D’ofici, dos eren picapedres o mestres d’obra i dos eren fusters; per aquest motiu se’ls havien repartit com a patrons diverses confraries de picapedrers i fusters.
Al voltant de l’any 303, van ser cridat pel governador Rufí (un dels dolents que sol esmentar la tradició, situat a Girona, i que devia rebre ordes del mateix emperador Dioclecià) per construir un temple als déus. Els quatre germans, com a bons cristians, es van oposar fer un servei a les divinitats paganes. Aleshores van ser empresonats i posteriorment martiritzats en un lloc fora muralles de la ciutat de Girona. Els martiris van ser diferents segons el receptor: Germà va morir a cops de pedra i de martell, Paulí va ser clavat a la creu, Just va ser decapitat i Sici cremat.
La
Viquipèdia en parla i afirma que “Alguns tractadistes, com el pare Papebroch, qualifica la seva llegenda d'apòcrifa i en dubta de la historicitat d'aquests quatre sants: és probable que es creés la llegenda a partir de la història dels Quatre Sants Coronats de Pannònia (i els de Roma, creats a partir d'aquests últims), barrejant-ne elements (els sants pannonis eren, justament, els patrons tradicionals dels escultors a molts llocs d'Europa i també a Catalunya) (3)”.
Per molt inventats que hagin pogut ser, els quatre màrtirs gironins han rebut devoció destacable. A la catedral de Girona tenen la seva capella lateral dedicada amb un ric reliquiari que podeu veure al web ‘
Pedres de Girona’ (4). La construcció d’aquesta capella, en estil gòtic, va ser encarregada pel bisbe Arnau de Mont-rodon (1335 – 1348); aquest, juntament amb el seu nebot Bertran de Mont-rodon (1374 – 1384), hi van ser enterrats. L’obra es deu al mestre Jaume de Faveran i, a més del sepulcre dels bisbes, conté l’arca dels Quatre Sants Màrtirs, com són anomenats (5). Per aquesta capella, també hi havia hagut la imatge relacionada amb sant Carlemany de Jaume Cascalls.
Les relíquies van arribar a ser venerades en llocs tan diversos com Barcelona, Manresa, la Pera, Flaçà, Arbeca, Corcà, Canet d’Adri, Perpinyà o Tortosa durant el segle XVII i XVIII (6).

Imatge: Gravat de les ‘Cobles en alabansa dels Sants Quatre Màrtirs , Germà, Just, Paulí i Cici, naturals de la Pera, les relíquies dels quals es veneren en l’església catedral de Girona, en la Pera i altres pobles circumveins’. Ripoll : Imp. Maideu, 1983 (per gentilesa de Bibliogoigs)

Bibliografia:
1 Pla i Cargol, Joaquim. Santos mártires de Gerona (Sant Félix, San Narciso y otros santos). Girona [etc.]: Dalmau Carles, Pla, 1955, p. 21 i 22
2 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, vol. 2. Barcelona: Salvat, 2001, p. 998
3 “Quatre Sants Màrtirs de Girona” [en línia] Wikipedia. La enciclopedia libre. Wikimedia Foundation, Inc.
[Consulta: 1 de juny de 2009] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Germ%C3%A0_de_Girona
3 “Capella dels Sants Màrtirs i, temporalment ,de Sant Carlemany” [en línia] Xunclà, Fèlix. Parés, Assumpció. Pedres de Girona [Consulta: 1 de juny de 2009] Disponible a: http://www.pedresdegirona.com/capelles_cat_10.htm
4 Freixas, Pere. “La catedral de Girona”. Dins: L’art gòtic a Catalunya, vol. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002, p. 304
5 Pla, Íbid, p. 24