Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

dimarts, 16 de febrer de 2010

Cripta i sepulcre de santa Eulàlia de Barcelona

La diada de santa Eulàlia és una de les poques dates en què es pot admirar el magnífic sepulcre gòtic de la santa que hi ha a la catedral de Barcelona. La cripta de la seu, que la majoria de l’any esdevé un habitacle fosc i allunyat dels fidels adquireix, aquest dia, l’esplendor que li van donar els seus creadors.
Una cripta, en l’àmbit arquitectònic, és concebuda com una cova; així van ser les primeres en l’època de l’enterrament dels primers cristians en les catacumbes (1). En alguns casos, aquells en què la persona enterrada tenia una significació especial, damunt del seu lloc d’enterrament s’edificava una església.
Els exemples més ressenyables són la basílica de sant Pere del Vaticà, edificada damunt del primer papa, i la de sant Pau extramurs, sobre la tomba de l’apòstol dels gentils. Així, simbòlicament, i en disseny arquitectònic mil·limètric, es procurava que l’altar major de l’església estigués en la mateixa vertical que el lloc que guardava el major tresor del temple: les restes del màrtir.
L’existència de criptes va ser especialment utilitzada en l’arquitectura romànica. En el cas de Barcelona, però, la cripta que s’obre sota el presbiteri , en paraules de Josep Bracons i M. Rosa Terés, “constitueix una altra particularitat arquitectònica de la seu barcelonina, ja que les criptes són elements inhabituals en l’arquitectura gòtica” i afegeixen que “sembla clar que la seva presencia obeeix a la voluntat de reproduir dins la catedral gòtics la mateixa organització cultual de las catedral romànica (2)”.
La cripta barcelonina està pensada de forma expressa i ben calculada per a la finalitat que la va fer crear: acollir les restes de santa Eulàlia. Aquesta suposada màrtir local r
eposa en el sarcòfag que esdevé l’element central d’aquest espai. El seu interès és evident. Josep Bracons el defineix com “una de les obres cabdals de l’escultura gòtic a Catalunya” i el seu interès el reforça quan manifesta que “si la catedral gòtica és un dels símbols majors de la ciutat, el sepulcre de Santa Eulàlia, al cor de la mateixa catedral, actua com a potenciador del culte a la santa barcelonina i també de la formació de consciència cívica” per concloure que “en aquest sentit, transcendeix la seva estricta funció de sepulcre reliquier i esdevé un veritable monument, obra admirable, orgull de la ciutat (3)”. Aquesta darrera definició s’adscriu perfectament en la idea que transmet Martí Gelabertó quan manifesta el paper de les relíquies i el seu trasllat al centre de les ciutats com a consolidació del poder del bisbat damunt el territoris, especialment els rurals, del voltant i quan afirma que “la translació de relíquies a l’interior de la ciutat constitueix una funció política de primer ordre de la qual els principals beneficiaris són les classes privilegiades” i afegeix que “durant l’edat mitjana la cerimònia de rebuda de relíquies dins dels murs de la ciutat esdevé un element de reforçament del poder del bisbe de la diòcesi, ara convertit en agent monopolitzador del cos sant que rep (4)”.
En aquestes paraules de Gelabertó són fàcilment identificables les escenes esdevingudes al voltant de les suposades relíquies de santa Eulàlia en els episodis de l’any 877, protagonitzades pel bisbe Frodoí, i de l’any 1339 en què es va inaugurar l cripta. Ambdós moment sestan escenificats, mitjançant alts relleus, en el mateix sarcòfag de la santa. Aquest, alçat amb columnes, fa la mateixa funció d’un retaule, en paraules de Josep Bracons, "per la seva situació darrera l’altar (5)".
La visita a santa Eulàlia, o almenys a la construcció simbòlica que més la identifica, és un esdeveniment que cap barceloní ni barcelonina hauria de passar per alt. La representativitat de la patrona, tot i que actualment passada en segon pla pel protagonisme de la festamajonera Mare de Déu de la Mercè, recull l’essència de molts segles d’història de la ciutat que no s’han d’oblidar.


Imatges:
Superior i inferiors.- Cripta i sepulcre de santa Eulàlia per la seva festivitat de l'any 2010 (S'agraeix la col·laboració de Nora Vela).
Central.- Sepulcre i altar de l'església de Sant Pau extramurs de Roma. Octubre de 2009

Bibliografia:
1 Plaza, Lorenzo de la (coord.). Diccionario visual de términos arquitectónicos. Madrid : Cátedra, 2008, 170
2 Bracons, Josep; Terés, M. Rosa. “La catedral de Barcelona”. Dins: L’art gòtic a Catalunya: arquitectura 1: catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 2002, p. 280
3 Bracons, Josep. “Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic”. Dins: L’art gòtic a Catalunya: escultura 1: la configuració de l’estil. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 2007, p. 118
4 Gelabertó, Martí. La palabra del predicador. Lleida: Milenio, 2005, p. 179 i 180
5 Bracons; Íbid