Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

diumenge, 14 de març de 2010

Les relíquies de santa Madrona i les seves translacions per Barcelona

Les relíquies de santa Madrona, la patrona oblidada de Barcelona, van ser objecte de diverses translacions dins la ciutat barcelonina. La llegenda diu que el seu cos va arribar a la ciutat en un vaixell que, empès per una tramuntanada, no va poder fer port a Marsella; havia de ser lliurat, des de Roma, al rei de França. La santa va mostrar, amb una mena de tossuderia celestial, que desitjava anar parar a la capital catalana. Precisament, una versió de la vida de Madrona diu que havia estat barcelonina de naixement; la narració més generalitzada, però, la fa originària de Tessalònica (Grècia) i que l’any 300 va ser martiritzada a Roma.
Així, les seves relíquies van ser descarregades del vaixell en una platja de la falda de Montjuic i es van dipositar a la capella de Sant Fruitós. Segons recollia mossèn Jaume Armengol de veu de mossèn Esteve Monegal, aquest fet va esdevenir l’any 892 (1). Respecte aquesta capella, diu M. Lluïsa Ramons, “sembla que al llarg del segle XVI l’advocació de sant Fruitós fou canviada per la de santa Madrona, tot i que a la muntanya de Montjuïc ja hi havia una capella ermitana dedicada a aquesta santa des de 1403. Tanmateix, alguns autors indiquen que el canvi d’advocació esmentat es produí al segle XV, centúria dins la qual desaparegué definitivament aquesta capella (2)”. És molt possible que el canvi d’advocació apuntat es degués, precisament, a la presència de les relíquies de la santa. I del sostre d’aquest modest edifici, recorda Amades, “en penjaven molts vaixells oferts per la gent de mar com a exvots en agraïment d’haver-la salvada [per invocació de la santa] de mals trànsit (3)”.
D’aquest lloc inicial, les restes de santa Madrona inicien un continuat canvi d’emplaçament (4). Per estat ruïnós de la capella, sembla ser que l’any 1117, les relíquies van ser traslladades a l’església de Sant Pau del Camp on van restar fins al 1558. Aleshores va ser inaugurada, a Montjuïc mateix, una capelleta que li va ser dedicada i que, segons mossèn Jaume Armengol era “precisament en el lloc on, segons l tradició, hi havia hagut el casal nadiu de la santa (5)”. Aquesta petita construcció va ser ampliada, temps després, amb un convent de caputxins. Era tanta la devoció dels barcelonins per santa Madrona que la porta de la muralla per on sortia el camí cap a l’esmentada capella es va conèixer, des d’aleshores amb el nom de “porta de santa Madrona”.
Aquestes edificacions van ser destruïdes l’any 1713 durant la guerra de Successió i les restes de la santa es van guardar a la catedral fins al 1723; aleshores es van traslladar al convent dels caputxins dedicat, precisament, a santa Madrona i situat a la zona de la plaça Reial que Felip V va fer construir com a desgreuge per la destrucció del que hi havia a Montjuic.
La desamortització de 1835 va afectar aquesta construcció, que va donar pas a la plaça esmentada, i va ser desmantellat. És així com, per breu temps, les relíquies van estar a la parròquia de Sant Miquel, actualment desapareguda. Aquest edifici estava situat, segons Lluís Permanyer, de costat amb l’Ajuntament. L’esmentat autor diu que “por supuesto que en el capítulo de reliquias no faltaban piezas de cierta consideración, como por ejemplo el brazo de la copatrona de la ciudad, santa Madrona (6)”. L’església va desaparèixer amb l’empenta urbanística de remodelació de la ciutat que, també, es va endur la Ciutadella a final de la dècada de 1860.
Artur Llopis (7) recorda que “las relíquies van patir nous trasllats fins que els bisbe doctor Josep Maria de Urquinaona va fer construir un temple parroquial dedicat a la Santa, a la zona de Poble Sec, conegut amb el nom de ‘França Xica’ i que l’Ajuntament va cedir al nou temple les relíquies que guardava de la santa”. Després, per reformes d’aquesta darrera construcció, se’n va fer una de nova en el mateix Poble Sec inaugurada en els dies de l‘Exposició de 1888. “Poc després –recorda Llopis- l’Ajuntament va pagar una bella urna que acollir-hi, de manera digna, les relíquies de santa Madrona”. Aquesta construcció, que avui encara exerceix les funcions de parròquia és dels pocs testimonis vigents de l’antiga i forta devoció a la santa.
El 1909, per la Setmana Tràgica, l’església va ser cremada amb el seu ‘sant’ contingut.Aleshores, semblava que qualsevol record físic de la patrona barcelonina havia desaparegut. Un ciutadà, anomenat Evelí Bulbena, -diu Armengol- va aparèixer amb una petita relíquia que, des d’aquell moment, va passar a rebre l’atenció dels antics devots de la Santa; l’havia heretat dels seus pares a qui els havia entregat una devota protectora dels frares caputxins de Santa Madrona (8).
Mossèn Armengol conclou l’episodi de les translacions de les relíquies de santa Madrona amb un excel•lent resum: “És curiós saber que durant gairebé el miler d’anys que estigueren entre nosaltres les relíquies de la nostra santa, tingueren cura del seu culte, primer els Canonges Regulars de Sant Agustí (segles XI, XII); després, els monjos Benedictins (segles XIII, XIV i fins a l’any 1564); més tard, els P.P. Franciscans Menors (de l’any 1564 fins al 1576), i un temps després, els Caputxins (1576 al 1582). Succeïren als P.P. Caputxins els P.P. Servites (1582 fins al 1618), i a aquests últims, els frares Trinitaris Calçats (1618 – 1662), fins que de nou tornaren als frares Caputxins (1662 fins a 1713). Durant la Guerra de Successió i fins a la total construcció del convent de Santa Madrona pel rei Felip V (1713 a 1723), li donà culte el Capítol Catedral, fins que més tard, per tercera vegada, anà a càrrec dels frares Caputxins (1723 a 1835), i darrerament, dels sacerdots diocesans (1835 a 1909) (9)”. Tot un periple per la ciutat que tan la va venerar.


Imatges:
Superior.- Escultura de santa Madrona existent a la seva parròquia del Poble Sec.
Central 1.- ‘Portal de Santa Madrona’ a les antigues muralles de la ciutat a l’Avinguda Paral•lel tocant a l’edifici de Drassanes.
Central 2.- Campanar de l’església parroquial de Santa Madrona del Poble Sec
Inferior.- Plafó de ceràmica, de producció montserratina, dedicada a la santa que es troba a sagristia de la seva parròquia


Vull fer constar el meu agraïment a Nora Vela per la realització de les fotografies que acompanyen aquest text.

Bibliografia:
1 Armengol, Jaume. Els sants ciutadans de Barcelona. Barcelona: Dalmau i Jover, SA, 1949, p. 66
2 Ramos i Martínez, M. Lluïsa. “Sant Fruitós de Montjuïc”. Dins: Catalunya romànica: El Barcelonés, el Baix Llobregat. El Maresme. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, vol. 20,1992, p. 42
3 Amades, Joan. Costumari català: el curs de l’any, . Barcelona: Salvat, 2001, vol. 1, p. 891
4 Llopis, Arturo. “Santa Madrona, protectora de la ciudad” Dins: La Vanguardia espanyola, 14 de març de 1965, p. 49
5 Armengol; Idem
6 Permanyer, Lluís.“No lograron salvar Sant Miquel” Dins: de La Vanguardia, secció Vivir en Barcelona, 19 d’octubre de 2003, p. 7
7 Llopis, Idem
8 Armengol, Íbid, p. 67
9 Armengol, Íbid, p. 68