Santoral

  • Sant Eudald, màrtir, celebrat a Ripoll. Sant Anastasi i 73 companys, celebrats a Lleida i a Badalona. Santa Severina, màrtir, celebrada a Sabadell. Sant P...

divendres, 11 de juny de 2010

La devoció catalana a les Santes Espines

Les relíquies més preuades, al llarg de la història, han estat les relacionades, directament, amb Jesucrist. Durant l’edat mitjana, especialment a l’època de les croades, es van escampar per tota la cristiandat les més diverses –i sorprenents- restes que, suposadament, pertanyien als diferents episodis de la vida de Nostre Senyor. D’aquestes, en destaquen les espines de la corona que va suportar durant la Passió.
La tradició manté que la corona amb la qual es va infligir martiri a Jesús constava de, ni més ni menys, setanta-dues espines. Es creu que, poc després del davallament de la creu, alguns fidels van recuperar i resguardar els elements relacionats amb l’escena que havien contemplat; la versió més estesa atribueix la troballa de la Corona a santa Elena juntament amb la Veracreu. Aquest fet hauria tingut lloc l’any 326 quan, segons la mateixa font, la santa –mare de l’emperador Constantí, n’hauria dut una part important de la Corona a Constantinoble. En aquesta ciutat l’haurien venerat fins al 1239 en què l’emperador Balduí II n’hauria fet obsequi al rei Lluís IX de França per la seva col·laboració en alguna de les guerres territorials del moment. Traslladada am tots els honors a París, l’objecte sagrat va ser venerada amb gran pietat i, fins i tot, se li va consagrar el 1248, expressament, una capella: la Sainte Chapelle.

Les Santes Espines a Catalunya
Des de la ciutat francesa es van escampar, per tota la cristiandat, un bon nombre de les espines que formaven part de la relíquia. En diferents moments de l’edat mitjana i segles posterior, haurien arribat a diferents esglésies catalanes on serien rebudes i conservades amb devoció. A la llista d’aquests temples honorats hi ha la Seu, la capella reial i l’església del Pi de Barcelona, la Seu de Manresa, el monestir de Montserrat i les parròquies de Tàrrega i Santpedor entre d’altres. Cadascuna va embellir la sacre possessió amb fabuloses llegendes i en va mantenir el culte durant segles amb confraries i administracions exclusives.
La presència d’una Santa Espina venerada a la capella reial de Santa Àgata s’atribueix a la donació feta per Martí l’Humà el 1408. De semblant origen haurien sorgit les dues Santes Espines dipositades a l’església barcelonina de Santa Maria del Pi.


La ciutat de Tàrrega celebra la seva Festa major, a mitjan mes de maig, dedicant-la a la Mare de Déu de l’Alba i a la les Santes Espines. Aquestes relíquies hi van arribar en data no precisada; ja hi eren, però, el 1551. Es tracta de dues espines, una de 8 centímetres i l’altre de 6. La tradició, molt possiblement sorgida durant el segle XVIII, explica que un àngel vestit de pelegrí les va dipositar a l’altar major de l’església parroquial de Santa Maria. La devoció dels fidels de la ciutat va desenvolupar-se especialment en els segles XVII i XVIII amb la fundació d’una confraria que en promocionava el culte.
D’aquestes relíquies, Valeri Serra i Boldú, relata que “quan en casos de temporal se tem un trastorn, en mig del tocar a temps, que a Tàrrega es imponent i majestuós per la riquesa de campanes del seu cloquer, se sent un toc especial que avisa al poble la exhibició de les Santes Espines a la porta de la iglesia, per a conjurar l’amenaçadora broma. Pel modo de tocar, tots los targarins saben desde quina de les tres portes de la parroquial se surt a practicar la cerimònia, que es aquella per quin indret ve la broma (1)”.
A Santpedor també hi havia dues Santes Espines. La tradició local, mantinguda especialment per unes antigues cobles, diu que van ser dutes des de Roma per dos pelegrins, un home i una dona, que la imaginació popular va convertir en àngels. No se sap amb certesa en quin moment devia passar aquest fet ni des de quan hi són presents aquestes dues relíquies però hi ha constància que ja s’ho trobaven a principi de segle XVI. La mediació d’aquestes Espines va permetre a les santpedorenques i als santpedorencs superar els estralls provocats per les epidèmies de 1651 i 1653 i per aquest motiu van dedicar-les-hi un vot solemne festejat periòdicament. Actualment, el segon diumenge de juny se celebra la festa major recordant l’antiga festa a les Santes Espines.
La cobles esmenten que, per verificar l’autenticitat de les relíquies, aquestes van ser passades per la prova de ‘foc’. Aquesta pràctica, utilitzada en diverses ocasions durant l’edat mitjana, interpretava que les restes sagrades eren invulnerables a la flama. S’interpretava que l voluntat divina les protegia i, així, certificava la seva legitimitat.


Nota:
1 Serra, Valeri. Calendari folklòric d’Urgell. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1981, p. 144




Bibliografia general:
Batlle, J.B. Los goigs a Catalunya...segle XVII. Barcelona: L'Arxiu, 1924
Batlle, J.B. Los goigs a Catalunya en lo segle XVIII. Barcelona Tip. Católica, 1925
Berga, Ramon; Maymó, Francesc. Notes històriquessobre les Santes Espines de Tàrrega. Tip. De Santa Maria de Poblet: Tàrrega, 1965
Vila, Antón. Noticia histórica de las dos Santas Espinas de la Corona de Jesucrist que’s veneran en la iglesia parroquial de la vila de Sampedor. Barcelona: Tip. Católica, 1894

Goigs de la presentació:
Batlle, J.B. Los goigs a Catalunya...segle XVII. Barcelona: L'Arxiu, 1924, p. 44
Batlle, J.B. Los goigs a Catalunya en lo segle XVIII. Barcelona Tip. Católica, 1925, p. 17
Berga, Ramon; Maymó, Francesc. Notes històriques sobre les Santes Espines de Tàrrega. Tip. de Santa Maria de Poblet: Tàrrega, 1965, lam. XIII i XIV
Col·leccions particulars de Nora Vela i Joan Arimany